Arafat va ser líder nacionalista palestí. Va néixer el 4 d’agost de 1929 i va morir el 2004. No se sap ben bé con va néixer, però sabem que va morir en un hospital de París (va ser traslladat després de complicacions en una operació).
La lluita d’Arafat era vista com la lluita del poble.
Era fill d’un mercenari. La seva mare va morir quan ell tenia 4 anys, de forma que es va marxar a viure a Jerusalem, però al cap d’uns anys va tornar al Cairo a viure amb el seu pare que s’havia tornat a casar, qui va morir el 1952, però no va anar al seu funeral, ja que la seva relació no era gaire bona.
Solia saltar-se les normes per aconseguir allò que volia.
Es va llicenciar el 1956 com a ingenier d’obres públiques.
Ningú volia els palestins, així que quan Arafat va voler crear una organització per unir tots els palestins i tornar a Palestina, ho va fer clandestinament.
Al principi de la revolució, eren pocs i no anaven gaire armats. Va començar d’una forma humiliant, ja que les guerrilles no van poder creuar les fronteres.
Va alquilar pisos per a ell i pels seus ajudants, que el protegien, i gràcies a ell, sempre aconseguia escapar.
Finalment, Israel va tindre que atacar a Palestina, tot i que només va durar un dia. Gràcies a això, Arafat va aconseguir canviar el concepte que la gent tenia de Palestina.
Vaser escollit president executiu de la OLP.
Arafat volia venjar el seu començament humiliant.
El 1972 va atacar Munich als Jocs Olímpics, on va matar a 11 atletes israelians.
El 1974 la OLP era l’únic representant del poble palestí.
Va donar una xerrada a l’ONU.
El 1988 va reconèixer que Israel tenia dret d’existir. Tres setmanes més tard, va renunciar al terrorisme.
El 1990 es va casar en secret, perquè van pensar que tal i com estava Palestina, no era apropiat fer-ho públic, tot i que es va fer públic el 1992. Aquest mateix any va sofrir un accident amb el seu jet. Llavors, es va retirar.
El 1993, la OLP i Israel van arribar a un acord, segons el qual, Palestina tindria el poder sobre Gaza i Jordània. Al desembre, li van atorgar el premi Nobel de la pau, però va ser molt criticat, ja que no volien compartir el territori amb els jueus.
El 1999 va haver-hi molta violència, i li van donar a ell les culpes.
El 2004 mor amb 75 anys. Es va operar, però va empitjorar i el van traslladar a un hospital de París, on va morir.
Jo crec, que al llarg de tot el documental podem apreciar com Arafat fa una evolució molt notable. El seu inici, com bé explica aquesta biografia, és mitjançant el terrorisme. Aquest és el seu inici, mitjançant la violència com a arma. Podem destacar, que en cap moment, va ser capturat per ningú, i tal i com deia el documental tenia una certa ‘olor’ ‘per detectar el perill i fugir-ne del mateix. Recordem, que per protegir-se quan el seu grup armat no era massa rellevant a la societat, sempre portava dos persones acompanyant-lo. A mesura que avança la seva vida, es converteix com a mètode el diàleg. Això peró no és suficient per a la població, que en un final, no està del tot d'acord amb les decisions, i els resultats del seu líder. La violència s'imposa als carrers.
ResponElimina